Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa empra cookies de Twitter i Facebook que recullen estadístiques. Si navegues aquest lloc web és perquè estàs d'acord. Ok

Consultes fetes fins a avui

Llista de consultes realitzades per ciutadan@s com tu.Formula una consulta nova




Data mínima
Data màxima
Text
Esperant validació per l'OCMTerrassa
3 Consultes
Consulta acceptada per l'OCMTerrassa
1 Consultes
Consulta rebutjada per l'OCMTerrassa
4%
Esperant resposta de l'administració
6 Consultes
Resposta tot esperant valoració
29 Consultes
Resposta considerada satisfactòria
69%
Resposta considerada no satisfactòria
31%
Desplegant 1-8 de 52 resultats.
11-02-2017
Contestació a la resposta de l'Alfredo Vega a la petició de nul·litat de la votació electrònica del procés de selecció de la sindicatura de greuges

Resposta a l’escrit del Sr. Alfredo Vega

Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis General i Govern obert

 

Senyor,

En relació al seu escrit de data 13 de gener, en què dóna resposta a la instància de l’OCM núm. de registre 083933 del 9/12/16 en la qual es demanava la nul·litat del procés de votació per via electrònica en el procediment d’elecció del càrrec de Síndic/a de greuges de Terrassa, volem exposar el següent:

1a – Que ens sorprèn que un dels arguments que utilitzen ara és que es tractava d’un procés de selecció, no només de consulta, ja que la consulta era una part del procés, tal com diuen en el seu escrit.

Aquesta consideració és totalment nova i no està recollida en el reglament per a l’elecció de l’esmentat càrrec, ja que el que diu és el següent:

 2. Les candidatures que hagin estat validades, d’acord amb els criteris d’elegibilitat i incompatibilitats que s’estableixen en el present reglament, es sotmetran a un procés de consulta ciutadana.

3. L'Alcalde, tenint en compte el resultat de la consulta ciutadana i prèvia valoració de la Junta de Portaveus, sotmetrà al Ple municipal l’elecció del candidat o la candidata al càrrec, amb un mes d'antelació a l'expiració del mandat que estigui en curs, o en el termini màxim d'un mes a partir del moment que estigui vacant el càrrec en la resta de supòsits de cessament previstos en aquest Reglament.

 

2a – Que segons es desprèn del seu escrit, no es va aplicar l’article 3 de la Llei 10/2014 perquè s’acullen a la declaració d’inconstitucionalitat determinada per la Sentència 31/2015, de 25 de febrer de 2015, de la qual es deriva la nul·litat dels preceptes legals autonòmics relatius a les consultes referendàries generals.

En aquest sentit, volem deixar clar que a la reunió extraordinària de la Comissió de Transparència, realitzada el dia 15 de desembre on hi van assistir representants de tots el grups polítics, de l’equip de govern, el Secretari General de l’ajuntament i una representació de les entitats OCM, FAVT i Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, ja vam deixar clar que només s’havien declarat inconstitucionals les dues primeres frases de l’art. 3.3: Las consultas populares no referendarias pueden ser de carácter general o sectorial. Las consultas generals son las abiertas a las personas legitimadas para participar en los términos establecidos en el artículo 5.” y los apartados 4 a 9 del art. 16 de la Ley del Parlamento de Cataluña 10/2014, de 26 de septiembre, de consultas populares no referendarias y otras formas de participación ciudadana. Però també diu que: No son inconstitucionales los restantes preceptos impugnados, siempre que se interprete que son aplicables a las consultas sectoriales reguladas en la misma Ley. .

En qualsevol cas, resulta inadmissible que el Secretari General d’un Ajuntament que ha de vetllar per la defensa dels interessos generals de la ciutadania, i el Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Serveis generals i Govern obert, encarregat de dur a terme aquest procés participatiu, acceptin i donin sortida a un reglament d’elecció de la Sindicatura sense Llei que l’empari, sense continguts i sense cap garantia democràtica. Més quan tenim un nou Reglament de Participació Ciutadana aprovat el juliol d’aquest mateix any, 2016, que en el seu art. 16.1 diu: S’entén per consulta popular no referendària la convocatòria feta per les autoritats competents, d’acord amb el que estableix la Llei, a les persones legitimades en cada cas perquè manifestin llur opinió sobre una determinada actuació, decisió, o política pública, mitjançant votació, i es regula per la Llei 10/2014, de 26 de setembre, sobre consultes no referendàries ....

3r - Per altre banda, i seguint amb aquesta llei. El seu art. 2 (que no està anul·lat) estableix com a principis generals:

1. Les consultes populars no referendàries i les altres formes de participació estan presidides pels principis de transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional, primacia de l’interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no-discriminació, inclusió, protecció de les dades de caràcter personal i retiment de comptes.

En aquest sentit, hem de dir que en aquest procés no s’ha vetllat per l’acompliment de cap d’aquests principis, especialment, els que fan referència a la neutralitat institucional i la no discriminació, ja que en la  reunió extraordinària ja esmentada de la Comissió de Transparència es va poder acreditar, amb les declaracions realitzades per part de dues de les candidates, que es van estar recollint dades de la ciutadania de Terrassa per posteriorment crear un correu electrònic inventat i es va emetre el vot en nom de les persones signants.

En aquesta reunió, dues candidates, Isabel Cazorla i Anna Muñoz, van declarar que abans de procedir d’aquesta manera  havien preguntat via correu electrònic i telefònicament a la secretària del tinent d’alcalde Alfredo Vega i a altres representants de l’Ajuntament, que no van identificar, si podien recollir aquestes dades personals i suplantar aquestes identitats, i registrar tots aquests vots electrònics. Segons les mateixes candidates, van rebre el vist i plau de l’Administració local per realitzar el que considerem de forma clara una mala praxis.  En aquesta reunió, la candidata Isabel Cazorla, advocada de professió, va fer lliurament al President de la Comissió d’un full de recollida de suports, amb el nom i la foto de la candidata, on es recollien dades personals com ara el  nom, cognoms, DNI i data de naixement, dades bàsiques que el sistema requeria  per poder votar  telemàticament i, a més, els hi van demanar el seu consentiment per poder votar en el seu nom. Si,  suposadament, l’ajuntament  les va autoritzar a realitzar aquest tasca, que es pot interpretar com suplantació del vot, l’actitud de l’ajuntament demostra un nul interès, desídia i una manca de respecte i d’imparcialitat envers les altres candidatures.

Amb aquesta forma d’actuar, per part de l’ajuntament, va quedar demostrat que aquesta decisió unilateral de part, només la coneixien les dues candidates i en cap cas els responsables municipals d’aquesta decisió  la van fer extensiva a la resta de candidats i candidates perquè poguessin actuar en conseqüència. Considerem que al marge de la il·legalitat que comporta la vulneració de la Llei 68.1 sobre el dret de vot, lliure, secret i directe, aquesta decisió comporta un greuge comparatiu en les condicions d’unes i altres alhora d’aconseguir més o menys nombre de suports i l’incompliment dels principis de neutralitat institucional, igualtat i no-discriminació, i de protecció de les dades de caràcter personal.

 

4t- Sobre la petició de nul·litat del vot emès per via electrònica volem afegir que tal com es desprèn de l’informe tècnic que l’ajuntament va lliurar a la Comissió de Transparència sobre la plataforma “Consensus”, que és la plataforma utilitzada en el procés de suport a les candidatures presentades per a l’elecció i nomenament de la figura de la Sindicatura de greuges de Terrassa, es destaquen alguns trets significatius, com ara: El programari consensus no es pot equiparar amb un sistema de votació electrònica, fonamentalment perquè no permet la identificació fefaent de la persona que desitja emetre un vot “. “ En aquest cas, la comunitat d’usuaris que hi participa no està identificada inequívocament (p.e. identitats virtuals falses, duplicitat d’identitats, etc.).

En un altre paràgraf diu a tal efecte, els interessats es registren en la plataforma introduint els seu DNI/NIE, així com la seva data de naixement. Aquest sistema impedeix la possibilitat d’un registre totalment lliure i que permeti crear identitats falses o virtuals

En l’apartat d) sobre aspectes a tenir en compte del mateix informe, i com a salvaguarda del vot secret diu  que  El sistema no realitza el registre de l’adreçament IP (Internet Protocol) des d’on s’han realitzat el accessos al portal, a l’objecte de preservar l’anonimat de l’emissor del suport. En una línia similar, ens trobaríem en el seu apartat b): La plataforma no registra a la seva base de dades els DNI/NIE’s dels ciutadans que han donat el seu suport, de cara a garantir la no correlació entre aquest identificador i el destinatari del suport emès..

Finalment dir que l’Informe Tècnic sobre la plataforma “Consensus” que ha servit de base per emetre els vots telemàtics es va donar a conèixer en la Comissió de Transparència tres dies després de l’ escrutini dels vots, i no garanteix el que disposa l’article 23 de la Llei 10/2014  es pot participar en les consultes no referendàries per mitjans electrònics, d’acord amb el que estableix l’art. 28, que disposa:

1. La participació a les consultes populars no referendàries es pot fer per mitjans electrònics, sempre que es garanteixi:

a) La seguretat en la identificació del participant.

 b) La no-duplicitat o multiplicitat de participació d’una mateixa persona.

c) El secret del vot, de manera que no es pugui establir cap vinculació entre l’opinió expressada i la persona que l’ha emesa.

d) La seguretat del vot electrònic per a impedir l’alteració de la participació o dels vots emesos.

e) La transparència suficient perquè els actors interessats puguin dur a terme una observació i supervisió independent i fonamentada.

2. El vot electrònic pot ésser presencial o telemàtic.

3. Els mitjans electrònics, a més d’utilitzar-se per a la participació en les consultes, també es poden utilitzar per a la recollida de signatures en el cas de la iniciativa ciutadana, sempre que es garanteixi la seguretat en la identificació dels signants.

4. El Govern ha de regular per reglament el sistema de participació electrònica d’acord amb el que estableix aquest article. Aquesta regulació ha d’incloure l’establiment d’una plataforma tecnològica comuna per a permetre’n la implantació homogènia en l’àmbit local.

A banda del que reflexa l’informe, resulta encara més incomprensible que només es disposés d’un sol lloc de votació presencial, a les oficines centrals de la Plaça Didó, per motius de guarda i custòdia de l’ urna de votació i que cada vot presencial fos amb acreditació del DNI de la persona que exercia el seu vot i que en canvi es donés via lliure en la l’opció de vot telemàtic amb el risc de suplantació del vot i la pèrdua de l’anonimat .

I de nou, volem fer referència a la Llei 10/2014,  26 de Setembre de consultes populars no referendàries i altres formes de participació, pel que fa als seus articles 17, 23 i 28,  hem detectat que no s’han aplicat principis bàsics com:

1.- L’existència d’un reglament clar sobre la normativa a aplicar, les regles específiques de la consulta i els criteris imperatius.

2.- No s’ha creat la necessària comissió de control o seguiment amb la participació ciutadana , tal com fixa aquesta Llei.

3.-No s’han nomenat representants a proposta de les associacions i organitzacions interessades  (Comissió de Seguiment), per tal que siguin presents en els actes de constitució i supervisió de la Mesa de consulta de les oficines centrals de Plaça Didó.

4.- No existeix un control efectiu sobre el vot electrònic que garanteixi la total seguretat en la identificació del/la participant, així com la no duplicitat de participació d’una mateixa persona, ni la seguretat del vot electrònic per impedir l’alteració de la participació o dels vots emesos.

5.- Hi ha una falta de transparència suficient per a que el/les actors/res interessats/des puguin dur a terme una observació i supervisió independent i fomentada.

Complementàriament:

6.- No es garanteix el que determina l’art. 68.1 de la CE, sobre els principis del dret al vot personal , secret, universal i no delegable.

Al respecte de les consultes populars i d'altres mecanismes de participació la LLEI 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana, en el seu preàmbul disposa:

D’acord amb el que s’ha dit anteriorment, aquesta llei estableix el règim jurídic i el procediment de la convocatòria de consultes populars i d’altres mecanismes de participació, com a instruments dirigits a conèixer la posició o les opinions de la ciutadania amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública en l’àmbit de Catalunya i en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. Ara bé, cal assenyalar que el desplegament d’una veritable política pública de participació ciutadana no es pot garantir només des de l’impuls normatiu, sinó que ha de venir acompanyada de moltes altres mesures que afecten la transparència en el funcionament de les institucions i l’accés a la informació de les administracions, les condicions per a debats públics plurals, el foment de l’associacionisme i l’apoderament polític de la ciutadania. Aquesta llei recull la maduresa i experiència de tota la feina duta a terme a Catalunya en l’àmbit de la participació ciutadana i, alhora, té present que els processos de consulta que regula tenen necessitat del pluralisme en l’accés a la informació i del contrast d’opinions. Les consultes, com a instrument d’aprofundiment democràtic, requereixen condicions de pluralisme en l’accés als mitjans de comunicació que permetin la deliberació fonamentada i necessària entre la ciutadania.”.

Tampoc s’ha tingut en compte  l’article 39.7, del R.P.C. sobre  la creació d’una Comissió de Seguiment que   tindrà la funció de definir la metodologia, establir calendaris, participar en l’estratègia comunicativa, vetllar pel desenvolupament, realitzar la valoració i fer el retorn dels resultats”, com també es recull en la base 7 del document de l’Ajuntament de Terrassa, titulat Bases del procés de participació per a l’elaboració dels Plans d’Acció Municipal, sobre els òrgans que intervindran en el procés:  a) La Comissió Ciutadana de Seguiment.

Convé recordar que el dia 16.12.16, tres membres de l’OCM van assistir a la reunió de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament, i van tornar a relacionar totes les irregularitats d’aquest procés participatiu, van demanar que s’assumissin per part de tots els grups polítics els errors de fons que havien propiciat males praxis en les votacions telemàtiques i que s’anul·lés tot aquest procés d’elecció. L’equip de govern composat pel PSC i PDECAT, amb el suport de Ciutadans, no es van mostrar favorables a l’anul·lació i van prendre la decisió de portar al Ple del dia 21 de desembre el nomenament de la nova síndica, en canvi TEC, ERC , CUP i P.P., van mostrar-se favorables a l’anul·lació de tot el procés participatiu.

Finalment per iniciativa de l’alcalde es va acordar aturar momentàniament el procés i fer una reunió amb les persones candidates a fi i efecte de recollir les seves opinions i poder elevar al ple el parer de l’alcalde i així procedir posteriorment a l’elecció del càrrec.

Malgrat aquesta actuació, entenem que la resposta de l’alcalde ha estat la de continuar amb el procés i presentar la seva proposta de candidatura a un proper ple sense reconèixer cap mena d’error i, el que és pitjor, presentant la consulta ciutadana com una recollida de suports, sense regles de joc clares, i sense plantejar cap mena revisió del procés. Simplement, diuen que s’hauria pogut fer millor i continuen amb l’actitud de resistència per part de l’Equip de Govern.

Tots els arguments citats, mostren que el sistema de procés participatiu engegat per l’Ajuntament de Terrassa per a l’elecció de la sindicatura de Greuges ha estat ple d’irregularitats i buit de totes les garanties per a l’emissió del dret a vot de forma democràtica i transparent tal com denunciava l'OCM.

Tot plegat, ha demostrat una manca total de respecte envers les normes democràtiques bàsiques que han de garantir tot procés de participació ciutadana i, sobre tot, una manca de respecte cap a la ciutadania que ha confiat en aquest procés.

No podem deixar de fer referència al que el mateix ajuntament en ple va aprovar i que queda recollir en el preàmbul del Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Terrassa, concretament en els paràgrafs 3 i 6 diu, entre d’altres:  Així doncs, l’experiència acumulada durant aquests anys quant a eines, instruments i òrgans de participació posa de manifest la necessitat de millora, de renovació i d’innovació per aconseguir una participació real i efectiva de la ciutadania.

També diu que: En resum, aquest nou Reglament té per objectiu millorar la qualitat democràtica a la nostra ciutat, i això només és possible amb la cooperació ciutadana, la coproducció, la codecisió i la coavaluació de les polítiques públiques amb la ciutadania.

Per la resposta que ens ha donat l’ajuntament, no podem deixar de pensar que les consideracions que s’indiquen en l’anterior paràgraf no s’estan aplicant, ni sembla que en tinguin cap intenció de fer-ho. A més, els volem recordar que  alguns dels principis que ja s’han anomenat en aquest escrit: transparència, equitat, interès general, participació,... massa sovint el govern municipal els ignora, no els defensa i no els aplica, emparant-se en interpretacions esbiaixades de la llei, fet que fa pensar que pretén defensar determinats interessos particulars per sobre dels interessos generals.

Per tots els motius exposats i per l'incompliment de diversos punts de la Llei 10/2014 que regula les consultes populars no referendàries, del Reglament de Participació Ciutadana, aprovat el juliol del 2016, i de les mateixes Bases del Pla d’Acció Ciutadana, creiem que hauria de ser anul·lat el procés de votació per via electrònica i demanar una auditoria del procés telemàtic de votació per comprovar els fets irregulars esmentats.

Així mateix, els fem saber que s’ha demanat la mediació del Síndic de Greuges de Catalunya, per si considera oportú investigar les irregularitats denunciades i analitzar i determinar quins han de ser els procediments més adequats per a aquests tipus de consultes per tal de garantir la fiabilitat dels processos, especialment en el vot electrònic.

 

Terrassa, 11 de febrer de 2017

OCM Terrassa

09-12-2016
Votació Síndic de greuges. Petició de nul·litat de procés de votació electrònica

Hem rebut informació sobre irregularitats en el procés de votació per internet. En concret, que hi ha candidatures que estan recollint dades de ciutadans i ciutadanes de Terrassa, DNI i data de naixement, i estan creant un correu electrònic per emetre el vot per ells i elles.

Hem recaptat proves que aquesta opció sha proposat, fet que atemptaria contra els principis fonamentals del secret de vot, la no coerció i el dret de vot personal i intransferible, i afirmem que el sistema permet que això pugui ocórrer sense el consentiment de la persona que suposadament vota.

També considerem que la simple proposta nomenada per part d'una persona que es presenta per defensar els drets de la ciutadania davant l'administració és prova suficient de la seva incapacitat per ostentar aquest càrrec.

Per aquest motiu, i per l'incompliment de diversos punts de la normativa que regula les consultes populars no referendàries, que detallem en document adjunt, demanem la nul·litat del procés de votació per via electrònica, posem
en qüestió fins i tot el procés de vot presencial i demanem una auditoria del procés de votació per comprovar els fets irregulars esmentats.

16-11-2016
Actes de la Comissiò Tècnica de l'aigua
Des de la Taula de l'Aigua demanem totes les actes de la comissió tecnica de l'aigua des de la seva constitució  fins ara, comissió prevista a  la ordenança municipal del servei públic de proveïment i sanejament d'aigua.




03-01-2017
Preguntes sobre matriculació a les escoles
Bon dia,

Des del grup de treball per a l'auditoria ciutadana municipal, conformat per la comunitat educativa de Terrassa i el OCM Terrassa, que està estudiant el procés d'escolarització als centres finançats amb fons públics, sol·licitem la següent informació al servei d'educació:

1. En els últims tres cursos acadèmics (2014-15, 2015-16 i 2016-17) com s'ha distribuït la matricula viva en els centres de primària i secundària en la nostra ciutat en funció de la seva titularitat (escola pública i concertada). Distribució nominal i percentual centre per centre.

2. Quin són els percentatges de places que es reserven en les escoles i instituts de la nostra ciutat per poder assumir la matricula viva que es produeix al llarg del curs. Nominal i percentual el funció de la seva titularitat (escola pública i concertada)

3. Quin són els criteris per decidir quin centre ha de tancar una línia de P3 respecte a d'altres centres.

Atentament, 

OCM Terrassa
18-06-2016
Consulta a l'interventor municipal sobre els ingressos del servei d'abastament d'aigua
Bon dia!

Aquestes preguntes estan dirigides específica i únicament a l'interventor municipal, acompanyades de l'informe publicat al següent enllaç:
http://goo.gl/2kn0iE

1.- Considera la Intervenció General que l’Ajuntament està complint el principi d’universalitat pressupostària en relació al servei de distribució d’aigua potable a la ciutat?

2.- Quins serien els arguments legals per que l’Ajuntament no hagi aplicat la Llei 25/1998 “de modificación del régimen legal de las Tasas estatales y locales y de reordenación de las prestaciones patrimoniales de carácter público” que ja des de la seva exposició de motius deixa clara la inconstitucionalitat del sistema de tarifes privades  en el servei públic municipal d’aigua, gestionat per l’Ajuntament?

3.- I, ja que aquesta no es va aplicar, quins serien els arguments legals per no aplicar tampoc les taxes a partir de la modificació de l’Article 2 de la Ley General Tributaria en vigor a partir de 2004, en la qual el legislador incorporava a la llei central de l’ordenament tributari el paràgraf 2.2, esvaint els dubtes sobre la possibilitat d’evitar el tractament de taxes quan el servei es gestiona indirectament a través d’una empresa privada?

4.- I finalment, després de les sentències del Tribunal Suprem 2190/2014, 5036/2015 i 5037/2015 quins arguments legals quedarien en la seva opinió per evitar implantar les taxes al servei de distribució d’aigua de l’Ajuntament de Terrassa? 

Finalment agrair-li sincerament l’esforç de contestar les preguntes amb els arguments referents estrictament a l’aplicació de la legalitat vigent en cada moment.

Cordialment,

OCM Terrassa

13-05-2016
Esdeveniment "El Rocío" de Terrassa
Volem saber quines despeses i quin impacte mediambiental ha suposat el esdeveniment "El Rocío" a Terrassa.

Preguntes i dubtes:

- Quin cost ha suposat aquesta història per la ciutat de manera desglossada?
(neteja,  treball personal municipal, hores extres del personal, instal·lacions o presses de llum i contenidors a càrrec municipal...)

- Qui ha fet les sol·licituds a les companyies dels subministraments elèctrics i aigua? la FECAC? l'Ajuntament de Terrassa? Qui els paga?

- Quant paga la FECAC a l'Ajuntament per les despeses originades?

Tot el discurs de que és una finca privada no val, ja que l'afectació és al entorn natural i urbà públic de Terrassa. S'ha fet un estudi d'impacte de l'activitat i/o una evaluació posterior?
18-06-2016
Fibrociment
Quants metres hi ha encara de fibrociment i hi ha una data prevista per la total substitució? 
29-04-2016
Informació sobre contractació i clàusules socials

Des del grup de Clàusules Socials de la XES Terrassa (Xarxa d’Economia Solidaria) volem consultar la següent informació, que no sabem trobar a la vostra web:

  • Relació de totes les definicions del objecte de contracte de les licitacions fetes per l'ajuntament al exercici 2015. (Quan es volen aplicar les clàusules socials, aquestes han d'estar relacionades directament en l'objecte de contracte, és per això que tenint una relació d'aquestes definicions ens podem fer una idea real de en quins contractes l'ajuntament ha volgut veritablement aplicar-les...)
  • Memòria d'avaluació de l'impacte real del dictamen del 2014, anomenat "INSTRUCCIÓ DE SERVEIS PER A LA INCLUSIÓ DE CLÀUSULES I CRITERIS SOCIALS EN LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE TERRASSA ", en el qual s'insta al Servei Contractació d’Obres i de Contractació i Patrimoni a elaborar i presentar al Setembre de 2015.

Volem rebre la infomació a través d'email en format electrònic obert i amigable que podem copiar i enganxar text.

Atentament,

Oscar Villa
▲   pujar al principi