Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa empra cookies de Twitter i Facebook que recullen estadístiques. Si navegues aquest lloc web és perquè estàs d'acord. Ok

En resposta a la comunicació del passat 13 de novembre de la Regidora de Medi Ambient

Formulada29-03-2015 per Taula de l'Aigua de Terrassa
EstatResposta tot esperant valoració
Lliurada02-04-2015, Nº de registre: (5-E) 02-04-2015 093720
TipusGenèrica
Compartir Exportar

Benvolguda Regidora,


agraïm la seva resposta del passat 13 de novembre, al respecte de la qual voldríem manifestar el següent:


La escriptura de 1941 fixava uns preus per compensar les inversions i despeses necessàries per proporcionar el servei, però això no té res a veure amb que el contracte tingués un caràcter de no lucratiu.


Tampoc l’escriptura de 1955, que només canvia les clàusules E i F manté invariat la resta del contracte i per tant es manté el caràcter no lucratiu del mateix.
Un altra tema és que el costum instaurat per la institució que vostè representa hagi sigut des del primer dia ignorar aquest caràcter no lucratiu i permetre que la societat explotadora obtingui quantiosos beneficis que podrien haver revertit a la ciutat durant els últims 73 anys.


Aquesta actitud, més comprensible durant la dictadura es va mantenir passada la transició, per motius que el PSC partit hegemònic a Terrassa des d’aquell moment hauria d’explicar.


És veritat que des de 1995, amb l’aprovació del ROAS, els concessionaris tenen dret a rebre un benefici industrial normal, però també la mateixa normativa estableix que les concessions han de ser atorgades després d’un concurs públic, i així hauria d’haver-se fet en 1995 encara que les disposicions transitòries de l’aplicació del reglament permetessin no convocar el concurs. Legítimament hauria d’haver estat convocat, encara que acostumats a permetre el lucre contrari al redactat del contracte i en contra de l’interès de la ciutat, és comprensible que el Govern Municipal d’aleshores no trobés la diferència.


Per altra banda, un cop legitimat pel ROAS l’obtenció d’un benefici industrial normal, voldríem que ens expliqués per què s’estableix en un 6% de l’aigua consumida i dels cànons pagats, més un 10% de totes les altres despeses d’explotació, més un interès sobre els capitals invertits superior en 1,75 a l’euríbor.
En tot cas la llei de contractes amb el sector públic, a la única referència que fa al respecte, estableix un benefici normal del 6% sobre el cost d’execució de les obres públiques, ens agradaria saber quins criteris han seguit per atorgar el 10% i afegir addicionalment els interessos sobre els capitals invertits.


El següent quadre mostra els resultats de la Mina els últims anys:

Aigües de Terrassa / INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ / BENEFICIS ABANS D'IMPOSTOS / % BENEFICIS SOBRE INGRESSOS

      2013                       19.135.822 €                             2.314.811 €                                      12,10%

      2012                       20.282.493 €                             2.116.421 €                                      10,43%

      2011                       21.721.952 €                             2.543.425 €                                      11,71%

      2010                       21.679.960 €                             2.446.306 €                                      11,28%

      2009                       21.605.951 €                             2.215.966 €                                      10,26%

Troba normals resultats de 12% sobre les vendes?


Per últim ens agradaria que manifestés la seva opinió sobre el redactat i l’esperit del article 251.2 del ROAS que es refereix a la retribució del concessionari en relació a la forma establerta per la retribució de la Mina:


251.2 Si com a forma de retribució, total o parcial, s’ha acordat l’atorgament d’una subvenció, aquesta no pot revestir la forma de rendiment mínim ni qualsevol altra modalitat susceptible d’estimular l’augment de les despeses d’explotació i, en general, una gestió econòmica deficient per al concessionari i el trasllat de les resultes d’aquella a l’ens concessionari.


No és veritat que el càlcul de la retribució establert com a percentatge de les despeses, provoca que com més altes són les despeses d’explotació de la concessió més alta és la seva retribució?


No és així  la retribució establerta contraria a l’article 251.2, com a mínim, a l’esperit que manifesta d'evitar que es traslladin al municipi les deficiències de la gestió?


En tot cas demanem:


Que se’ns informi detalladament de quins son els motius que han portat a fixar aquest nivell de retribucions.
Que se’ns faciliti copia dels informes relatius al càlcul de la retribució dels últims 12 anys.
Que se’ns faciliti copia dels informes de les auditories realitzades en els últims 12 anys per comprovar els comptes d'explotació del servei en baixa a Terrassa
facilitats per la Mina a la comissió tècnica que s'han utilitzat per establir les tarifes anuals incloent la retribució del concessionari.

 

Afegeix comentari
Resposta: 13-05-2015
resposta_consulta44
Vota0Vota0

OBSERVATORI CIUTADÀ MUNICIPAL DE TERRASSA
08221 TERRASSA

Assumpte: NOTIFICACIÓ DE RESOLUCIÓ
Expedient: AAMA 727/2014

En data 11 de maig de 2015 la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat ha dictat la resolució número 4100, que es transcriu literalment a continuació:

“En data 2 d’abril de 2015 l’Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa ha presentat escrit a l’Ajuntament, amb número de registre d’entrada 093720, mitjançant el qual adreça sol·licitud d’informació sobre la retribució dels darrers 12 anys de Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA com a empresa concessionària del servei d’abastament d’aigua de Terrassa, els motius pels qual es fixa aquesta i els informes de les auditories realitzades en els darrers 12 anys per comprovar els comptes d’explotació del servei en baixa a Terrassa que serveixen per establir les tarifes ila retribució del concessionari.

La informació sol·licitada es troba disponible en els corresponents expedients d’aprovació de les tarifes dels darrers 12 anys, on queden reflectides totes les despeses, inclosa la retribució del concessionari, d’acord amb els articles 244, 251 i 250.2.a) del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En els mateixos expedients s’aporta per part de l’empresa concessionària l’auditoria del grup empresarial Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA.

D’acord amb l’article 18 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, les persones tenen dret d’accedir a la informació pública, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.

L’exercici d’aquest dret no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació i no requereix la invocació d’aquesta norma.

Vist l’informe jurídic que ha emès la lletrada del Servei en data 29 d’abril de 2015, la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, fent ús de les atribucions legalment conferides mitjançant el Decret d’Alcaldia núm. 924 de 30 de gener de 2015.

RESOL:

PRIMER.- ESTIMAR la sol·licitud presentada per l’Observator i Ciutadà Municipal de Terrassa, i en aquest sentit, donar accés a expedients d’aprovació de les tarifes dels darrers 12 anys. La informaciópública li serà facilitada en format electrònic, d’acord amb la seva petició.

SEGON.-NOTIFICAR el contingut d’aquesta resolució a les persones interessades.” Contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar recurs de
reposició, amb caràcter potestatiu, davant del mateix òrgan que l’ha dictat en el termini d’un mes comptat a partir de l’endemà de la recepció d’aquesta notificació. El recurs s’entendrà desestimat per silenci si  l’Administració no resol en el termini d’un mes a partir de l’endemà de la data d’interposició del recurs.

Contra la resolució expressa del recurs de reposició, podeu interposar un recurs contenciós administratiu davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona, o bé alternativament, si el vostre domicili és en una altra província, davant els jutjats contenciosos administratius amb competència territori al a la província de la localitat on residiu, en el termini de dos mesos comptats a partir del’endemà de la data en que el recurs és desestimat per un acte exprés. Contra la resolució presumpta del recurs de reposició, el termini per interposar el recurs contenciós administratiu serà de sis mesos.

No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho estimeu convenient.

El secretari general accidental

Afegeix comentari