TALLER: Gestión presupuestaria local y auditoría de contratos del servicio del Agua.

Estàndard

El día 9 de Abril de 10 a 14, con un descanso de media hora, en el Centro Cívico Municipal Francesc Macià de Terrassa. ¡¡No olvidéis traer el portátil!

TALLER:

GESTIÓN PRESUPUESTARIA LOCAL Y AUDITORÍA DE CONTRATOS DEL SERVICIO DEL AGUA

Impartido por: Fernando Urruticoechea Basozabal

Economista e Interventor municipal

Objetivo: taller para ciudadanos que estén interesados en analizar la legalidad de un contrato administrativo, especialmente del servicio del agua, para lo que se precisa saber leer el presupuesto de un Ayuntamiento, y un mínimo conocimiento de los procedimientos de contratación y sus principales infracciones legales.

Se entregará una carpeta con documentación digital y se efectuarán ejercicios de cuentas presupuestarias y de plantear un escrito de alegaciones al Presupuesto y de moción por la aplicación de las consecuencias económicas de que las tarifas del agua sean tasas.

Programa:

  1. Contenido del expediente del Presupuesto local, principales causas de impugnación.
  2. Estructura presupuestaria, codificación gastos por programas y por conceptos económicos; seguimiento de costes.
  3. Procedimiento de contratación y fases contables.
  4. Control de la ejecución presupuestaria.
  5. Evaluación de resultados y rendición de cuentas: descripción y contenido de la liquidación presupuestaria y de la cuenta general.
  6. Contabilidad costes servicios municipales.

EJERCICIOS: cuentas presupuestarias.

  1. Transformación de deuda comercial en deuda financiera en el RD 4/2012.
  2. Auditoría de la deuda de pago a provedores y expedientes de reconocimiento de gastos extrajudiciales; falsificación contable.
  3. Resarcimiento de los intereses de la deuda ilegal de pago a proveedores.
  1. Procedimientos de contratación y posibles fraudes en el procedimiento abierto, en el negociado y en los contratos menores.
  2. Delimitación de los tipos de contratos; diferenciación entre gestión de servicios públicos y contratos de servicios: el fraude en las contrataciones del servicio de recogida de basuras.
  3. Control de la contratación administrativa. Ejemplo estudio cuentas concesionaria agua.
  4. Financiación de servicios públicos mediante tasas y derechos ciudadanos; el fraude en la prestación del servicio de abastecimiento domiciliario de agua potable; beneficios ilegales y delito de exacción ilegal.

EJERCICIO: moción agua.

  1. Municipalización del servicio del agua. Indemnización.
  2. Transparencia en las cuentas municipales; facturas, retribuciones cargos y empleados municipales

“Parlem clar: les auditories ciutadanes les fa la ciutadania no els ajuntaments”

Estàndard

Des de l’OCMTerrassa trobem totalment desafortunat l’article que apareix al darrer “Visquem Terrassa” titulat “L’Ajuntament farà una auditoria ciutadana del deute municipal”. S’entén que si una auditoria és “ciutadana” l’ha de fer la ciutadania i no l’Ajuntament. Una altra cosa ben diferent és que des del Consistori es facilitin tots els mitjans perquè aquesta auditoria es pugui fer. Però cal tenir ben clar que una auditoria “ciutadana” dels comptes públics municipals tracta aspectes que afecten a les institucions municipals i que l’Ajuntament no en pot ser jutge i part a la vegada.
Són diverses les ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol on els Observatoris Ciutadans Municipals, que formen part de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD), estan iniciant processos d’auditoria ciutadana. Tot i que l’adjectiu de “Municipal” pugui portar a confusions, els Observatoris Ciutadans Municipals no tenen res a veure amb les institucions de govern municipals. El terme “Municipi o Municipal” fa referència a un concepte més ampli que el del govern local o Ajuntament. I, seguint aquest raonament, l’Ajuntament és la institució local que té per funció el govern i l’administració dels interessos de la ciutadania d’un municipi, però no és la ciutadania del municipi. No confonguem els termes, si us plau. Una cosa són les institucions municipals i un altra les plataformes ciutadanes o moviments socials.

Els OCMs neixen des de la ciutadania i amb l’objectiu d’empoderar-la i no pertanyen a cap institució municipal. Són un agent polític sí, però están desvinculats de les sigles dels partits polítics.
Des de l’OCM Terrassa no volem que l’Ajuntament instrumentalitzi la feina de l’OCM ni de cap plataforma ciutadana. Si tenim clar que l’objectiu final és aconseguir una Terrassa molt més transparent i construïda per a  tots i totes, és important que tothom tingui clar el seu lloc. I és clar que aquest tipus de titulars no ajuden gens.
Finalment, emplacem a l’Ajuntament a convocar una reunió amb l’equip de Govern,  representants de tots els grups polítics amb representació en el Consistori i l’OCMTerrassa per parlar del disseny i implementació de l’auditoria ciutadana a la nostra ciutat.
OCMTerrassa (Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa)

Municipals Terrassa 2015: els partits polítics parlen de transparència però a nivell local no l’apliquen a si mateixos

Estàndard

Ens complau que cada vegada més partits polítics entenguin que la transparència i la rendició de comptes són indispensables per a una democràcia de qualitat i, que per convicció o per complir la nova llei de transparència, publiquin els seus comptes a les seves webs nacionals. Una altra cosa és l’anàlisi que puguem fer de la qualitat de la informació que cadascuna de la de les organitzacions posa a disposició dels ciutadans i si aquesta és suficient.

Segons els informes del Tribunal de Comptes, al voltant del 80% dels ingressos dels partits polítics procedeixen de les arques públiques i, en la majoria dels casos, aproximadament el 10% procedeix dels ajuntaments.

Però si revisem les webs locals de les forces polítiques de Terrassa podrem observar que, a data d’avui, cap dels partits polítics amb representació al ple -PP, CiU, PSC i ICV- rendeixen comptes del nivell local de manera pública en el seu web. Tampoc ho fan CUP, ERC o Ciutadans, que aspiren a estar a l’ajuntament després d’aquestes eleccions. S’entén que “Podem Terrassa” o que “Terrassa en comú”, que acaben de constituir-se o estan en procés de constitució, no ho facin encara. Però, la resta?

És sorprenent que pràcticament tots els partits parlin de govern obert i de transparència, i que a nivell local no publiquin els seus comptes a les seves webs, sobretot aquells que obtenen el 80% dels seus ingressos de les arques públiques. De les webs locals revisades cap té un apartat sobre transparència i els comptes de l’agrupació local! Només a la web local de C’S apareix en el carrusel de la portada un banner sobre transparència, però es refereix als comptes de tot el partit que es troben disponibles a la seva web nacional, no als comptes locals.

A Terrassa, a més de les subvencions que reben de l’Estat, quan aconsegueixen regidors, per a la campanya electoral, cadascun dels grups municipals que estan en el ple rep diners de la partida 0111 91202 48901 “Subvencions grups polítics”. Aquesta partida va ser de 482.400,00 € l’any 2010, l’any 2011 es va liquidar per 441.440,00 €, i des de l’any 2012 és de 390.240,00 € cada any, i s’assigna de la forma següent, com es pot llegir al final de la resposta donada a l’OCM:

Dotació fixa: 195.840 euros a l’any. Es liquidarà mensualment amb el mateix import, 4.080 €, per a tots els grups municipals.

Dotació variable: 194.400 euros a l’any. Es liquidarà mensualment en funció de 600 € per regidor a cada grup municipal.

Que les agrupacions locals dels partits polítics de Terrassa parlin de transparència i de govern obert és interessant, però és més interessant que el practiquin informant puntualment i de manera detallada els seus ingressos i despeses locals en les seves webs.

També la transparència comença pel proper.

Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa

www.ocmterrassa.org
info@ocmterrassa.org

Sense coneixement no hi ha contrapoders

Estàndard

Els ciutadans sabem molt poc del nostre ajuntament. Desconeixem la seva estructura, quines són les seves potestats i com administra el pressupost. La informació que rebem per la premsa local és inconnexa degut a la franca minoria quantitativa del quart poder respecte a l’aparell funcionarial. Els ciutadans que tracten habitualment amb el consistori, ja sigui per raons professionals o activistes, tenen més o menys clar com funciona un departament però en molt pocs casos en tenen una visió complerta. L’opacitat, volguda o no, és absoluta.

Des de l’Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa intentem generar coneixement sobre l’administració local de forma oberta i transparent. Posem a disposició de qualsevol ciutadà dues eines: visualitzacions dels pressupostos i una interfície per a fer preguntes. Governar un ajuntament és fonamentalment administrar un pressupost, com a ciutadans hem de saber d’on provenen els recursos i en que es gasten. Per poder interpretar aquestes dades –i altres inquietuds- necessitem preguntar al consistori, i que els servidor públics responguin a la ciutadania en un temps raonable. La ignorància es cura preguntant.

Treballem de forma transparent, no acceptem respostes o explicacions ‘off the record’ per part de l’ajuntament. Tampoc que un usuari faci la pregunta en privat a través de la nostra plataforma. El nostre objectiu és generar un espai de coneixement obert, on es reflecteixin les inquietuds de la ciutadana i que contribueixi a que el nostre consistori sigui més transparent.  Només amb informació i dades sobre l’administració els ciutadans podrem demanar i exercir una rendició de comptes veritable.

Veiem en el Malarrassa un espai de informació crític, incòmode i independent. Un aliat natural en la construcció de contrapoder ciutadà. Un espai de difusió de coneixement que ajudi a comprendre les estructures que ens governen i que doni eines per a poder fer rendir comptes a governants i institucions. Queda molt camí per recórrer, segur que farem molts trams plegats. Endavant!

Eduard Martin-Borregón

membre de l’OCM Terrassa
periodista de dades
@emartinborregon

Article publicat a Malarrassa l’11 de Gener de 2015